El nou pis, ara ja 100% decorat!

Hola a tots! Per fi ja he acabat de decorar el pis. Olé ole!!! Si, després de més d’una visita a ca l’IKEA per comprar marcs ja tinc totes les fotos guanyadores del concurs penjades al pis. La veritat és que m’agrada bastant com ha quedat. A les fotos no queda molt bé, però els que vingueu ja podreu veure que guapo queda el pis. A part de les fotos, vaig comprar un “puf” per la sala, unes fundes pels coixins del sofà i un carret per la cuina. En fi, res més, que avui tinc molta feina, com de costum, i l’he d’acabar abans del Barça-Madrid, que ni exàmens, ni assignments faran que me’l perdi.

Fotos del pis amb fotos -->Fotos

Fotos guanyadores -->Fotos

Ah! I moltes gràcies a tots i a totes els que m'heu ajudat a remanar i triar entre tantes fotos. Salut!

Treballs, illa d'Arran, treballs....

23 dies des de l’última entrada...massa,no? Ja no sé ni què explicar per que han passat massa dies però avui, després de varis dies liat tinc una estona per escriure quatre línies. I és que les últimes setmanes estan sent un stress continuo... tinc molts treballs (aquí en diuen assignments) per fer però ara n’acabo d’acabar un i em feia mandra posar-me a fer el següent i he pensat: què coi! escric quatre línies fins que comenci el Barça-Inter.

Com us dic vaig bastant liat. Molts d’aquests treballs són en grup i la veritat és que en la majoria he hagut de prendre el lideratge per que els resultats fossin algo decents. En un grup sóc l’únic no asiàtic, curiós,eh? I la veritat és que la diferència cultural es nota alhora de treballar. És una de les coses però que m’agrada de fer aquest màster i és que estic coneixent a gent de mil i un països diferents i cada ú té una manera diferent de veure les coses i/o treballar. En això, els que estan a anys llum nostres són els xinesos...passen hores i hores currant i escrivint pàgines i pàgines d’informació però després són incapaços de sintetitzar, resumir, extreure conclusions, etc...En fi, entre això i que molts no tenen cap experiència professional doncs clar, em veig com el germà gran ;).

Però bé, deixem de parlar de feina. Durant aquestes gairebé 4 setmanes el més destacat que he fet en quan a activitats lúdiques ha estat començar a anar regularment amb els del grup de mountain bike i fer el viatge a l’illa d’Arran quan la meva mare i la Mercè van venir a visitar-me ara fa un parell de setmanes.

Els del club de BTT surten cada dimecres a les 2 i cada dissabte a les 10 del matí. Jo ja hi he anat alguns dissabtes però el primer vaig pagar la novetada i les ganes de fer-me el gallito... Vaig arribar allà, tot equipat, amb la meva vella i estimada Zeus i només veure la gent i les seves bicis ja vaig veure que allò anava de debò. A part d’una noia amb una bici mixta la resta portava unes bones màquines. Bé, la bici sola no fa res vaig pensar, ja veurem com va això. He de dir que el Miguel ja m’havia advertit que li fotien canya però vaig pensar que no seria per tant, al cap i a la fi, és un grup amateur sense ànims competitius....

Total, vam començar a pedalar i els primers kms molt bé. Els primers anaven esperant als que es quedaven enrere i el ritme era bastant suau. Durant la primera part de la sortida jo sempre vaig estar amb els de davant, còmode i gaudint de les magnífiques vistes que es tenen des dels Petlands. Quan ja portàvem un parell d’hores vam parar i els organitzadors van decidir dividir el grup en 2. Van preguntar qui volia fer una ruta més llarga i dura i qui volia escurçar-la i tornar aviat a casa. Jo, com em trobava bé i feia mesos que no agafava la bici vaig decidir fer la llarga i deixar-me de sortides de domingueros però poc vaig tardar en descobrir que potser havia subestimat els altres.

Del grup d’11 que érem vam quedar 4 per fer la ruta llarga. Vam començar baixant i de seguida vaig veure que allò no seria fàcil: fang, gespa, humitat, aigua...es necessita força tècnica per baixar per aquests terrenys i clar, jo no hi estic massa acostumat. Tot això, jo sempre m’he defensat bé baixant i no em van deixar enrere. Ara, quan va venir la pujada ja va ser una altra història....els 3 paios pujaven com si el terreny fos pla...de seguida vaig posar el meu ritme i vaig anar fent xino xano. Ells em van haver d’esperar en més d’una ocasió però és que el ritme que tenien era infernal. Després vaig estar parlant amb ells i tot va quedar clar: que si duatlons, que si competicions de llarga distància en BTT, equips oficials,...Tot i això, i pel temps que feia que no agafava la bici va estar bé.

La segona sortida ja li vaig fotre més i si continuo anant amb aquesta gent regularment tornaré fet una màquina ;).

ILLA D’ARRAN

La primera visita familiar es mereix un capítol a part. Després d’un parell de mesos la meva mare, acompanyada de la Mercè, va venir a visitar-me. La veritat és que no vaig poder estar amb elles el que hauria volgut per que, com no, estava liat entre la uni i el projecte però elles ja es van apanyar per anar visitant tots els racons de la ciutat.
De cara al cap de setmana vam decidir anar a veure l’Illa d’Arran. Descrita com una Escòcia en miniatura per la Lonely Planet, té una mica de tot el que un pot esperar d’aquest país: costa, valls, poblets petits, pubs, una destil•laria de Wisky, el típic castell, etc.

Plovent a bots vam posar ruta cap a Arran. Hora? Les 7 del matí. Uix!!! I és que per anar a la illa teníem reservat un ferry a les 9 del matí. S’havia d’aprofitar el dia a tope que aquí ja es comença a fer fosc aviat. Després d’un parell d’hores en cotxe i 50 minuts en ferry ens vam plantar a l’illa.

Arran és una illa on les principals atraccions són les muntanyes, les platges i la destil•laria de wisky. Com la resta d’Escòcia, és un lloc per gaudir de la naturalesa i la sol•licitud del paisatge. Així que vam començar a fer kms recorrent la carretera que voreja tota la costa. Pel camí vam veure alguna foca, cignes i castells just abans de parar per fer una visita a la destil•laria de wisky d’Arran, una de les més petites d’Escòcia i on elaboren un dels millors wiskies del país, amb partides especials pels prínceps d’Anglaterra o l’Ewan McGregor entre d’altres.

Després de descobrir els secrets del wisky vam continuar la ruta fent una breu parada per dinar. Per la tarda més del mateix: km rodejant l’illa i un petit passeig per un bosc amb menhirs amb més de 4000 anys d’història.

I res més per ara, que ja és una entrada prou llarga. Només afegir que ja tinc impreses, emmarcades i penjades la majoria de les fotos. Ara només me’n queden dues i ja tindré el pis 100% decorat. En quan ho tingui pujo unes fotos de com ha quedat. De moment però, us deixo amb les fotos de l’illa d’Arran. Apa, salut i visca el Barça!! Avui toca guanyar si o si!

Fotos illa d’Arran --> illa d'Arran

Primera incursió a les Highlands!

Dos entrades en un dia...sobredosi de bloc! Després de la rutilla pel sud, tocava un pel de nord,no? Doncs aquí a Escòcia el nord l’anomenen les Highlands. Ara bé, aquí son molt bèsties (a lo basc) i es queden tant amples dient les Highlands a mig país...la regió és molt gran i cobreix pràcticament la meitat nord d’Escòcia. En aquesta primera incursió he seguit la ruta típica del centre-oest de les Highlands i m’he anat desviant en alguns moments per l’oest per tal de descobrir llocs més remots.

Molts dels llocs ja els coneixia tant del primer viatge que vaig fer a Escòcia quan estava vivint a Gal•les o amb l’excursió a les Highlands i l’illa d’Skye que vaig fer ara fa 3 anys quan vaig passar l’estiu a Edinburgh però com la Miriam estava de visita i els volia veure vaig repetir. Tot i això, aprofitant que aquest cop anava amb el meu cotxe, he pogut descobrir les valls (o glens) i els llacs (o lochs) més apartats de la ruta turística, així com recórrer una carretera d’un sol carril sense completament res al voltant al llarg de la costa oest.

Però comencem des del principi. Després de creuar l’estuari pel nou pont i observar el fabulós Forth Rail Bridge vam posar rumb cap al nord. La primera parada de la ruta va ser a Fortingall, un poble que la Lonely Planet descrivia com un dels més macos d’Escòcia però que algú li hauria de preguntar a l’autor si s’havia fumat alguna cosa aquell dia o què... Si algú ve a Escòcia i vol veure’l que no esperi més que 4 cases, un hotel i això si, el tronc d’un arbre que es diu que és l’esser viu més antic d’Europa, els científics calculen que té més de 5000 anys.

Però la parada no era només pel poble, sinó per anar a Glen Lyon. Una de les valls més llargues i verges de tot el país. La veritat és que és força espectacular i amb els colors de la tardor encara més. No em vaig poder estar d’anar parant a cada moment i fer fotos. Tot i això, la tardor a Escòcia es mereix una sortida només per a fer fotos. Jo com no tenia mol temps, anava fent el que podia però al llarg dels dos dies vaig veure més d’un grup semiprofessional que anaven buscant els millors racons per exprimir les seves càmeres d’última generació.

Després de la visita a la vall rumb cap a Fort William passant per la zona dels Troshacs. Una delícia de boscos, llacs i destil•laries de wisky. Enlloc d’agafar la carretera més general ens vam desviar per una petita carretera d’un sol carril que creuava una vall remota plena de boscos i cascades i sense presència humana. A Fort Williams s’hi arriba després de creuar l’impressionant Glencloe, o el “vall de les llàgrimes”, nom que va adquirir després que s’hi produís una gran matança l’any 1692. Un cop a Fort Williams parada per descansar i cap al nord a Fort Augustus: el poble on comença la part sud del Loch Ness. Allà parada per sopar (una impressionant amanida de salmó fumat i gambes), beure una cervesa de producció local i dormir.

L’endemà el matí la ruta va continuar vorejant el llac Ness i fent parada al castell de Urquhart. Parada, foto i continuem. La següent parada va ser a Glen Affric, una vall espectacular a la que segur tornaré a fer excursions amb la bici ben aviat i per la qual vaig fer una petita excursió a peu

Per acabar el dia, vam decidir anar a la costa oest, concretament a Appelcross, un petit poble totalment aïllat del món al qual s'hi arriba després de recórrer varis kms per carreteres d’un sol carril i d’una sol•licitud inquietant. La veritat és que poques vegades he tingut la sensació d’estar tant aïllat com a la península on es troba aquesta població i això que Nova Zelanda no es quedava curta, però no sé, a Escòcia la sensació d’aïllament crec que s’accentua. Recórrer aquestes carreteres és una experiència que si un té la possibilitat no hauria de deixar passar. Quan després de kms i kms s’arriba a una petita població, s'entén com es sentien els antics viatgers quan arribaven a una casa o llogarret on podien demanar aixopluc. Així em vaig sentir jo quan després de la ruta per la península vaig arribar a la nit a Kinlochewe on després de demanar lloc a l’hotel que estava ple ens van redirigir a un B&B. Abans d’arribar però, corbes i corbes d’una carretera per la qual passava tot just un cotxe i en la qual de tant en tant havia de frenar bruscament per que un cérvol decidia creuar-la. Impressionant,no?

L’últim dia camí d’Edinburgh poca cosa. Vaig deixar la Miriam a Finhorn i vaig posar rumb cap al sud. A mig camí al parc nacional dels Cairngorms per fer una excursió a peu pels voltants de l’estació d’esquí més gran del país. Al sortir feia un sol espectacular però de cop i volta es va posar a ploure a bots i a barrals...mitja hora va durar, després de nou un sol espectacular. Resultat? Un doble arc de St.Martí. Sisi!!! Doble! I complert! Impressionant. El vaig gravar en vídeo just abans de caminar-hi per sota. Increïble. En fi, mireu-ho vosaltres mateixos.

Pocs Kms abans d’arribar a Edinburgh, parada a Pitlocry per fer una cervesa en el que està considerat el millor pub d’Escòcia, el Moullin Inn. Em va fer gràcia per que ja hi havia estat en la primera visita al país, quan encara no sortia a la guia com el millor, sinó com un dels recomanats de la zona. Allà una cervesa feta pel propi hotel i camí a Edinburgh. Fi dels primers dies de turisme a Escòcia.

Fotos Highlands -- > Fotos Highlands
Link amb el video -->Vídeo arc St.Martí

Una excursió per la zona dels “Borders”

Hola! Després de més d’un mes sense sortir d’Edinburgh els dos últims caps de setmana he aprofitat per fer una mica de turisme. El passat diumenge vaig agafar el cotxe per anar a fer una ruta pel sud-est d’Escòcia, per la zona coneguda com a “Borders”. És una àrea força tranquil•la i que la majoria de turistes passen per alt en front dels al•licients típics del país: Edinburgh i les Highlands. Tot i això, aquesta regió té moltes coses que valen la pena: petits pobles de pescadors, castells, abadies,...i alguna que altra sorpresa, com platges de sorra fina on és comú practicar el surf. Surf? Doncs si, i a ple mes d’octubre! Com veureu a les fotos, aquí hi ha gent molt valenta que no dubten en posar-se un neoprè que deu ser de 2cm de gruix i llançar-se a caçar onades. Jo de moment no sóc tant valent, però veient la platja, les onades i la gent fent surf em va entrar nostàlgia dels meus dies per les antípodes i crec que de cara a l’estiu que ve algun dia provaré de fer-ne.

A part d’això, vaig planificar el dia seguint la típica ruta que uneix les abadies de Melrose, Jedburgh i Kelso (Borders Abbeys Way). Primer de tot però vaig recórrer la costa sud-est fent parades a St.Abb’s Head i la platja de Coldingham, d’on són les fotos dels surfistes. Tota la costa és excel•lent per al surf, el submarinisme i l’observació d’ocells. El submarinisme, de moment també l’aparco, però de cara el bon temps aprofitaré per fer-ne per que he llegit que Escòcia té uns dels millors llocs per fer submarinisme en aigües fredes, s’haurà de probar,no?

A part d’això, poc més. Les abadies i el castell de Hermitage. Que tot i no ser gran cosa, impressionava per lo aïllat que estava. Només s’hi arriba després de Kms i Kms per una carretera d’un sol carril i passant 3 o 4 cases: Escòcia.

Res més, us poso el link amb les fotos.

Fotos Borders --> Fotos Borders

M’ajudeu a decorar el pis?

Hola! No us queixareu,eh? 16 dies lliures de parrafades! No he escrit per que no he fet res destacable durant aquests dies. Mica en mica però em vaig integrant a la vida edinburguesa i la veritat és que m’hi trobo bastant bé. Durant aquests dies he aprofitat per fer esport. Em vaig apuntar al gimnàs, que per cert és una passada: gegant, amb dos pavellons per practicar esports col•lectius, moltíssimes sales de fitness, squash, rocòdrom, en fi, molt gran i regalat de preu: 95€ per tot un any....increïble. De moment jugo a bàsquet amb un grup que hem fet i a fútbol els divendres. El bàsquet és bastant paxanga i em fa recordar els meus dies a l’Orlandai quan era l’esport a practicar ;). M’ho passo bé, però encara estic una mica rovellat, mica en mica però ens anem afinant.

En quan al fútbol aquí juguen a una modalitat ben rara...Les porteries són més amples i baixes i es juga amb una pilota més tova. La curiositat és que no hi ha fores i mai s’atura el joc, non stop!. Tampoc es pot xutar des de dins de l’àrea petita...a l’estil del handball. La veritat és que és bastant divertit, un pot tornar a fer les típiques jugades ajudant-se amb les parets com als vells temps al pati de l’escola....i clar, aquí és legal: genial!. Ara sé totes aquestes regles però el primer dia clar, no en tenia ni idea i jo vaig arribar tot feliç allà (un pèl tard per que venia de classe) i em diuen: va, va! Canvia’t per aquest! Total, que entro directe a jugar sense saber res i amb un cop d’ull miro les porteries i dic: cullons! Que baixetes! Però bé, algo farem. Total, que en pocs segons de joc, faig una paret amb un, me la torna i gooool! Ja us podeu imaginar, jo allà tot content, millor no podria entrar. A la següent jugada me la passen, poso la directa cap a la porteria, em diblo el defensa, el porter i ....gooool!!! a porteria buida!!! Jo flipant...sóc el crack!!! I llavors em diuen: que fas tiu!!! Que no pots entrar a l’àrea petita!!! Juas juas!!! Ja deia jo que tant el defensa com el porter havíen posat poca resistència i havia estat massa fàcil passar-los....en fi, després de la novetada i d’aprendre les regles el partit va anar molt bé i em va agradar molt aquest estil de fútbol, això si, no parar durant una hora et deixa rebentat....

A part de fútbol i bàsquet també he aprofitat per agafar la bici. Amb el Miguel volíem anar amb els del grup de BTT de la uni però el finde passat anaven a fer una ruta de 2 dies porai, així que vam anar ell i jo a fer una volta per tot Edinburgh. Vam vorejar l’Arthur Seat (un dia d’aquest el pujo i penjo les fotos des de dalt que les vistes són molt xules), després vam anar al barri del Portobello i d’allà vam anar vorejant el passeig marítim fins a Cramond, un poblet pescador a uns 8Km del centre de la ciutat. La ruta va estar força bé, en total una mica més de 20km per anar descobrint raconets de la ciutat.

A part d’això poca cosa. El màster mica en mica es va complicant. Començo a tenir treballs i he de començar a estudiar algunes assignatures per que m’estic perdent una mica. Per sort ja tinc la web del projecte pràcticament enllestida i em podré centrar en els estudis.

I si heu arribat fins aquí (suposo que només uns pocs, els més fidels) us preguntareu: "per què el títol del bloc?" Doncs per que com ja sabeu, de les úniques coses que em queden per decorar el pis és triar les fotos que hi penjaré. Fa un parell de setmanes em vaig estar una bona estona remenant les mil i una fotos digitals que tinc a l’ordinador....les primeres són del 2004, així que ja podeu imaginar la feinada...tot i això, em centro amb les més recents: les de les antípodes, Còrsega, etc...He reduït la selecció notablement però encara en queden masses i he pensat que podria penjar l’àlbum aquí i m’ajudeu a triar i sinó voleu doncs res, com a mínim mireu unes fotos, que jo crec que estan bé.

Les fotos les trobareu aquí i a la secció de links de la web i diria que podeu deixar comentaris a l’àlbum del picassa.

Selecció fotos --> Selecció fotos

Ens veiem!!!

Autoregal de St.Francesc ;)

Hola a tothom! Com ja sabeu, el passat 4 d'Octubre va ser el meu sant i per cel•lebrar-ho em vaig fer un autoregal, bé, un “peazo” autoregal jeje. La veritat és que ja tenia pensat comprar una TV i he aprofitat una promoció ecològica (Samsung et retorna més de 170€ per que compris una tele de baix consum...) per agafar-ne una d’última generació, ni LCDs ni plasmes....LED!!! Vaig estar dies i dies mirant per Internet, que si Sony, Panasonic, etc... però al final vaig trobar aquesta i apart de ser una passada a nivell estètic (fa menys de 3 cm de gruix...) té unes especificacions que l’han fet guanyar 5 estrelles a la majoria d’anàlisis del sector especialitzat. És una passada, 40", 100Hz, DLNA, TDT d'alta definició i mil i unes coses, entre elles...Internet!!! Sisi! em puc connectar al youtube des de la TV o connectar tots els perifèrics per wifi, en fi, molt xula i ara casi que vaig a estrenar-la mirant un DVD. Com veureu a les fotos, ara no queda molt bé amb aquesta mini taula però algo farem ;).

Pels més curiosos, aquí teniu el link de la web oficial (la meva no té la llum vermella xola però ;)).

Link --> Pàgina de Samsung

Un dia de St. Francesc fent el guri per Edinburgh

Ummm...em sona aquest títol...potser és de --> Un dia de St.Francesc fent el guiri per Brisbane? i és que com l’entrada d’innaguració, avui fa tot just un any estava celebrant el sant de la mateixa manera però passejant per Brisbane. Avui no escriuré parrafada, només agrair a tothom que m’ha felicitat al dia d’avui, que fa il•lusió veure que tot i els kms la gent s’enrecorda. Avui he aprofitat el dia de sol per anar a fer 4 fotos per la ciutat. M’he passat bona part del dia caminant. He fet fotos però no han quedat massa bé...tot i així us les poso, ja tindré temps de fer-ne de millors. Salut!

Fotos --> Fotos Edinburgh

Després del nou pis...nou look!!!

Hola a tothom. Avui l'entrada és una mica egocèntrica, però ja tocava,no? La veritat és que m'ha fet gràcia posar-vos unes fotos del meu nou look per que després de no sé ni quants anys m'han tallat el cabell d'una manera diferent a l’habitual.

La veritat és que m’he tallat el cabell per una qüestió pràctica. Edinburgh, a part de ser la ciutat dels Smacks (quan vingueu ja sabreu el per què del títol del bloc) també es podria adjudicar el nom de la ciutat del vent. En fa sovint i és força fort i un ja no podia anar amb les melenes i arribar cada dia despentinat al curru.

Així que he decidit anar a un barber i com que no en conec cap he triat el més proper a casa. Ha resultat ser un d’aquests un pèl “fashion” i entre que no entenia tot el que em deia i que l’he deixat fer m’ha acabat planxant el cabell i tot...en fi, surrealista en mi,oi?. Per primer cop a la vida porto el cabell una mica fashion i “estilo pinxos” (poc durarà per que no em compraré pas una planxa ... ).

Bé, deixo el tema cabell. Aquesta setmana per fi he firmat el contracte amb l’universitat i m’han donat el meu lloc de treball. La veritat és que el despatx no mata però tinc una bona taula, una “cafetera Pentium 4”, telèfon, Internet i tot el que necessito. Com faig servir el portàtil ja està bé. Al despatx hi ha un parell d’investigadors més que estan acabant la seva recerca. Com us he dit, el despatx està un edifici força antic però és molt autèntic. En uns quants mesos però s’inaugurarà la nova “Business School”, que té molt bona pinta, i em traslladaran allà. Com ara no tenen un edifici prou gran, tota l’escola està distribuïda en diversos edificis, propers però a diferents llocs del campus.

La veritat és que Edinburgh sembla una ciutat que gira al voltant de les universitats i els estudiants. Hi ha edificis de la universitat distribuïts per a tota la ciutat i per a tot arreu hi ha estudiants d’arreu del món. A més a més, tots els comerços fan descomptes si un és estudiant, des de comprar roba, mòbils, pubs, restaurants, llibreries, ...un mai s’ha de deixar d’ensenyar la targeta universitària. A part, els estudiants estant molt ben considerats i tothom ens mostra un gran respecte.

He de dir que el concepte “universitat” aquí és molt diferent al que tenim a Catalunya. Aquí s’assembla molt més al que podem veure a les pelis americanes. Hi ha pocs estudiants, per no dir cap, que siguin de la mateixa Edinburgh. La majoria són internacionals però també d’altres llocs del Regne Unit. Després a nivell de serveis és brutal. Tens totes les facilitats: gimnàs d’última generació, piscina de competició, pubs, cines, sales de reunions, d’esbarjo,...tot gestionat per estudiants i per a estudiants.

A nivell d’associacions i esports també és espectacular. Hi ha de tot i un no pot dir que no pot fer una activitat extra al seu gust. Jo ja he estat mirant vàries associacions i segurament m’apuntaré a fotografia, snow i BTT. Amb els esports tenen 2 categories: per diversió i per a competició. Jo m’apuntaré a la primera crec, la segona és molt professionalitzada i requereix entrenaments setmanals i competicions als caps de setmana. Com us dic, molt estil com els americans o les típiques competicions Oxford-Cambridge.

Bufff....quina parrafada!!! Vaig plegant que sinó deixareu de mirar el bloc. Si clickeu al link veureu la resta de la sessió egocèntrica (curta).

Fotos --> Fotos new look

Ei!!! Que ja estic al nou pis!!!

Hola de nou. Després d’uns quants dies dedicats a la busca i captura d’un pis a Edinburgh, finalment, el passat 25 de setembre em vaig mudar a la que serà la meva nova casa durant els propers mesos.

No va ser fàcil trobar un pis que m’agradés. Els pisos d’una habitació aquí al centre d’Edinburgh són cars i la gent els agafa de seguida. Heu de tenir en compte que aquí hi ha moltíssim estudiants. Edinburgh no arriba al mig milió d’habitants i té 4 universitats importants, entre elles la d’Edinburgh, una de les millors del Regne Unit. Això provoca que durant el mes de Setembre una allau d’estudiants d’arreu del món aterrin aquí i busquin pisos petits on estar-se. Resultat? Una competència ferotge que fa que estiguis veient un pis i al mateix moment hi hagi algú a la oficina agafant-lo.

Bé, com us deia, després de dos temptatives fallides en que el pis que volia va volar davant els meus nassos un divendres a la tarda vaig veure que havien posat l’anunci d’aquest pis a la web. Ràpidament vaig trucar però l’agència ja estava tancada. Tot i així hi vaig anar-hi personalment per veure si tenia sort i encara hi havia algú. Res. Tancada. Vaig deixar un missatge al contestador i a esperar dilluns. L’oficina obria a les 9 i a menys 10 jo ja estava allà. Aquest no se’m escapava. Dit i fet. Just obrir els hi vaig dir que volia anar-lo a veure i només entrar ja vaig decidir que me’l quedava. N’he vist algun una mica més barats, més grans, però aquest em va agradar des del principi. Té vàries coses positives. La primera que no té moqueta, ueee!!! La segona que té una cuina gran separada de la sala d’estar. A la cuina hi ha una taula per a sis persones, suficient per sopar-hi còmodament amb amicsi convidats. Les altres habitacions són més petites, però per una persona sola és més que suficient.

Ahh! Aviso a navegantes, el sofà de la sala és sofà-llit, així que els que vulgueu venir-me a veure podeu dormir còmodament, res d’esterilles i sac de dormir ;).

Bé, continuem. Després d’un trasllat express abans d’anar a la universitat vaig aprofitar la tarda del divendres per anar a comprar 4 coses per fer-me el pis “més meu”. Tot i que ja estava moblat, li faltava la roba de llit, coixins, coses de la cuina, etc...A part m’havia de comprar tovalloles, sabatilles i altres coses d’ús diari. Així que d’excursió, primer a IKEA i després a ASDA. A part de les coses essencials vaig comprar-ne altres de decoració. Bàsicament 3 plantes, marcs de fotos, espelmes i parides així.

Ara ja gairebé està tot, només queda seleccionar les fotos que vull, imprimir-les i penjar-les per la casa i ja tindré el meu pis llest ;).

A part del pis poca cosa he fet. Seguir les classes del màster i veure el Barça a un pub que està ple d’estudiants internacionals. Per cert, allà em vaig trobar amb un noi que vaig conèixer fent l’examen de l’IELTS a Barcelona i vaig acabar sortint porai amb ell i uns estudiants del meu màster i és que Edinburgh és petit i t’acabes trobant a tothom.

Aquests dies també he aprofitat per donar-me d’alta a Internet (fibra òptica amb Virgin, ueee! Volaré!). El pack inclou TV, telèfon i Internet a 10MB per menys del que costa una merda d’ADSL de Timofonica, en fi.... Quan rebi el primer sou també em compraré una TV plana i el mòbil. Per cert, parlant de mòbils, aquí al Regne Unit 02 (Timofonica) ja ha perdut l’exclusiva del iPhone i sembla que per allà passarà el mateix. Orange també el comercialitzarà. Només per si li interessa a algú, a mi poc m’importa per que em compraré un terminal amb Android ;).
Apa, res més. Si clickeu al link veureu les fotos del piset. Salut!

Fotos Pis --> Pis Edinburgh

Avui fa un any...

Hola a tots i a totes. Nova etapa, nou bloc. La veritat és que ja fa uns quants dies que estic “instal•lat” a Edinburgh i ho poso entre cometes per que encara no estic al pis definitiu (m’hi trasllado el proper divendres) però fins avui no he decidit publicar la primera entrada del bloc. I us preguntareu per què? Doncs per que avui fa justament un any vaig publicar l’entrada del meu primer bloc: Diari des de les antípodes (http://francescestanyol.blogspot.com). M’ha semblat curiós que justament ara fa un any també estava fora i començant una nova etapa de la meva vida. En aquella ocasió, el canvi va ser menor, només 4 mesos fora, això si, plens d’experiències, aventures i coneixences recorrent tres meravellosos països: Austràlia, Nova Zelanda i Tailàndia i finalitzant a una nevada i freda Vienna.

Va ser una etapa molt important a la meva vida que em van fer canviar. Allà vaig créixer com a persona i vaig aprendre a entendre les coses des de diferents punts de vista. El viatge també em va permetre banyar-me en un mar ple de corall, fer submarinisme rodejat de taurons, veure cangurs, koales, balenes, pinguïns...passar d’una platja tropical a un desert en poques hores, veure km i km de desert sense res més que una carretera interminable, ser una de les primeres persones del planeta a veure la sortida del sol o celebrar el nou any unes quantes hores abans que la gent de casa.

Aquest bloc però serà diferent. D’entrada no estic a un país tant càlid. Aquí no hi trobareu gaires fotos de platges de sorra fina (o si?), surf (o si?), boscos tropicals, cangurs o koales però pels que us interessi saber de les meves aventures i com m’ho munto en un país on els homes van en faldilles, aquest és el vostre lloc.

Com us dic, aquesta nova etapa és molt diferent. Sóc aquí per treballar i realitzar el projecte EcoBusiness, una Marie Curie IAPP on tant MicroArt com la Universitat d’Edinburgh hi estan involucrades. Seran 18 mesos de recerca, els 12 primers bàsicament dedicats a estudiar el MSc in Management i els 6 posteriors a acabar el desenvolupament del MADBE (Multi-Agent Digital Business Ecosystem), un software que, si tot va bé, ajudarà a les petites i mitjanes empreses a col•laborar, compartir i millorar els seus recursos i així poder fer front a les grans multinacionals (toma ya!!!).

Com a primera entrada del bloc i com ja porto uns quants dies per aquí us faré un petit resum del que he estat fent fins ara. D’entrada el viatge se’m va fer molt menys pesat del que pensava. Carregats fins al tope del león vam recorre els més de 2000km que separen Barcelona d’Edinburgh. Dos dies i mig fins arribar a la capital escocesa. Pel camí vam passar per dues obres d’enginyeria extraordinàries: el pont de Millau (el més alt del món) i l’Eurotunnel o el que és el mateix, el túnel que uneix Gran Bretanya amb França.

El pont té una alçada semblant a la Torre Eiffel mentre que pujar al tren que creua el túnel va ser tota una experiència. Com veureu a les fotos, es tracta d’un tren on s’entra amb el cotxe. Tot el procés és molt automàtic. Arribes i on sembla un gran peatge has d’introduir el codi de la reserva. Posteriorment s’imprimeix un tiquet amb tota la informació i que s’ha de posar al cotxe. Un cop passada la barrera es troba un gran centre comercial amb tota mena de serveis. Sembla un aeroport: bars, restaurants, botigues, supermercats,....Allà passes l’estona fins que et toca agafar el tren i llestos. El trajecte no dura més de 30 minuts i un cop a Anglaterra, directes a conduir per l’esquerra. Es surt directament a una autopista, cosa que fa que el xoc sigui menor. La veritat és que conduir per l’esquerra amb el volant a l’esquerra no és tant difícil com pot semblar. Per autopista no té cap complicació i per carretera només s’ha de vigilar una mica més quan es fan els avançaments, però res de l’altre món.
Com he dit el viatge va durar 2 dies i mig. Vam parar a Paris, a casa la cunyada del Miguel, al Lake distric (nord-oest d’Anglaterra) i com no, a Edinburgh.

Els dies a Edinburgh han estat bàsicament per a buscar pis (quan em mudi penjo algunes fotos) i per fer tots els tràmits amb la Universitat. Fa dos dies que ja he començat el màster i de moment m’agrada bastant i puc seguir les classes força bé. Creuem els dits.

Res més, que ja he fotut una bona parrafada. Ens veiem!