Scotland - France...Rugby!!!

Hola a tots! El passat diumenge vaig anar a veure el meu primer partit de rugby!!! I on millor que a Escòcia i en un vibrant partit del 6 nacions,eh?

La veritat és que els escocesos no són massa bons...no hi havia gaires esperances de fer res contra França. Tot i que hi posen ganes, tenen una afició fidel i la ciutat i el país es bolquen amb la sel•lecció, alhora de la veritat la superior qualitat dels altres equips s’imposa i Escòcia suma una nova derrota a la seva llarga llista.

Aquest any a més, encara és pitjor per que es presentaven contra França sense haver pogut “marcar” en cap dels últims 3 últims partits...la cosa no pintava massa bé però després de veure uns quants cops l’anunci de l’equip de rugby i el seu ja famós “We are Scotland” un comença a creure en el miracle. Som-hi!.

La primera cosa que em va sorprendre en les hores prèvies al partit va ser la gran quantitat de seguidors francesos que passejaven per la ciutat. Vivint a Barcelona un no té la percepció de lo important que arriba a ser el rugby a altres països i com les aficions segueixen els seus equips allà on van.

Vaig quedar amb 3 companys del màster. Per sort, un d’ells, en Phillipe és seguidor de rugby i durant el camí ens va anar explicant les 4 coses bàsiques per entendre el partit. La veritat és que és un esport força més tècnic del que pot semblar a simple vista i l’estratègia i la qualitat individual dels jugadors hi juguen un paper molt important.

Després de la classe express sobre assajos, melés, fores de joc i penalties ja estàvem llestos per partit. Durant el camí molts seguidors d’ambdós països i els escocesos, com no, vestits amb l’uniforme de gala: faldilla, camisa, mitjons de llana i gorra. La veritat és que em va sorprendre gratament veure la quantitat de gent utilitzant al vestimenta oficial del país. Tot sigui per posar pressió a aquests francesos.

Un cop a l’estadi més del mateix. Molts seguidors francesos que en certs moments de la tarda van fer que cregués que em trobava a St. Denis enlloc del Murray Stadium d’Edinburgh. L’ambient entre les aficions va ser molt bo i als “alé alé” i els càntics dels francesos els seguia una resposta en forma d’himne escocès per part dels seguidors locals. Un ambient ideal.

El partit en si va començar molt bé per part escocesa. Ràpidament es van fer amb el control i van estar a punt de marcar en 2 ocasions, però la falta de qualitat dels locals sumada a la bona defensa francesa ho van impedir. Resultat: un parell de penals a favor i 6 puntets al sac. Per altra banda, França va aprofitar les 2 ocasions que va tenir i va marcar. 10 punts.

La segona part va ser un monòleg de França davant d’una impotent Escòcia. Només quan els francesos van començar a cantar la Marsellesa es va poder veure una tímida reacció dels locals amb l’orgull ferit. Tot i això, el partit no va tenir color i va acabar amb un contundent 9 a 18.

Com a experiència va estar bé, ara que em va servir per veure que això del rugby no és lo meu. Joc lent, moltes aturades, molt defensiu...en fi, on hi hagi fútbol i un bon Barça que es deixin de rugbys!

Us deixo unes fotos de la tarda. Fins la pròxima!

Fotos --> Fotos Rugby

Queensferry

Hola! Només una entrada curteta per posar el link de les fotos que vaig fer el passat 30 de Gener a Queensferry.

Queensferry és un petit poble d’uns 12.000 habitants a uns 15 km a l’oest del centre d’Edinburgh. Té poqueta cosa però vaig decidir anar-hi per fer quatre fotos del Forth Bridge, el famós pont que creua l’estuari d’Edinburgh i permet accedir a la part nord del país ràpidament. Té més de 2.5km de longitud i va ser inaugurat el 1890 per evitar l’ús de ferris per creuar el mar. El pont és per ús exclusiu ferroviari i els cotxes han d’utilitzar el Forth Road Bridge, inaugurat el 1964 amb un estil més convencional.

Doncs bé, Queensferry es troba justament enmig d’ambdós ponts i és un bon lloc per fer bones fotos. Malauradament, les condicions de llum no eren massa bones i les fotos no han quedat massa bé...en fi, s’hi haurà de tornar un altre dia però mentrestant us deixo amb les que vaig fer.

Salut!

Fotos --> Fotos Queensferry

Excursió per la província d’Argyll

I dos mesos més tard...una nova entrada al bloc...pobret, que abandonat que el tinc...però és que des de l’última entrada no he parat: exàmens del màster, vol cap a Barcelona, nadals, un curs accelerat de com decorar uns pis en una setmana, tornada aquí, classes de nou, meetings d’EcoBusiness, papers....Però la veritat és que tot va força bé i de moment he aprofitat els 2 caps de setmana aquí: el primer per a fer snow i el segon per fer una sortida turística - fotogràfica.

Com heu llegit, la setmana passada vaig anar a fer snow! Escòcia no és famosa per l’esquí o l’snow però la veritat és que va estar força bé, bastant millor del que esperava per ser sincer. Aquí a la universitat hi ha un grup bastant potent de seguidors dels esports d’hivern i el diumenge passat van muntar una sortida amb autocar a Glenshee: l’estació d’esquí més gran d’Escòcia. Aquí, tot i que a molts us costi de creure, normalment no neva molt i portaven 2 anys sense poder obrir per falta de neu, però un cop més, la meva floreta m’ha acompanyat i aquest any han pogut tornar a obrir amb unes condicions de neu impressionants, xulo, no? El problema és que els escocesos portaven esperant tot aquest temps per anar-hi i si a sobre fa un dia de sol espectacular i temperatures moderades, doncs et queda una estació a petar d’esquiadors. Aquesta va ser l’única pega del dia, massa cues esperant per agafar uns remuntadors que en prou feines et pugen 300m de desnivell...Però com us dic, va estar molt bé i no serà l’última sortida a la neu que faig per aquí, això si, la pròxima entre setmana i sense cues ;). Vaig conèixer gent del club aquest i ja hem quedat d’anar-hi un altre cop aviat abans que s’acabi la neu. L’estació està relativament a prop, a uns 130km d’Edinburgh i té més de 40km esquiables, això si, com us dic, aquí no es poden esperar grans desnivells. Per trobar-los un ha d’anar a fer esquí de muntanya a les muntanyes més altes de les Highlands, on es poden fer descensos d’uns 700-800m.

Entre setmana poqueta cosa. Aquest trimestre tinc menys classes, que no feina, per que he de dedicar moltes hores a casa per llegir articles, llibres, etc... i fer feina d’EcoBusiness. Amb el Miguel hem presentat un paper a la conferència més important sobre “Digital Business Ecosystems” i a l’Abril marxem cap a Dubai! A veure si ens l’accepten, i sinó, doncs a aprendre dels experts i a veure l’edifici més alt del món ;). La veritat és que Dubai no és un lloc on aniria jo, és justament l’antítesi del que a mi m’agrada: desert, un model insostenible, especulació, riquesa, .... però la conferència és allà i tampoc ens queixarem,oi? Ja en trobarem d’altres a llocs més xulos: Hawai, Japó, Indonèsia,....jeje.

Però de moment estem aquí i hem d’aprofitar per anar descobrint els racons d’aquest país, així que el dissabte vaig pillar el cotxe per fer una ruta per la zona d’Argyll. En total van ser gairebé 400km passant pel parc natural de Loch Lomond & The Trossachs, el Kinchurn Kastle i la vall de Glencoe. De tornada vaig passar per Stirling però ja fosc i sense temps per a visitar-la, feia tard per veure el Barça-Valladolid ;).

A la ruta em va acompanyar una companya del màster, la Tian Tian, que juntament amb el Jacky és una de les persones amb qui he fet més amistat aquí. El dia va començar plujós, feia una mica de mandra anar a passar el dia a fer fotos però una cosa que vaig aprendre quan vaig venir a Edinburgh fa cosa de 3 anys és que aquí a Escòcia no has de canviar els teus plans pel temps ja que aquest canvia molt ràpidament i així va ser, després de mitja en cotxe ja feia un dia espectacular. Un altre cop vaig tenir sort i vaig poder gaudir d’un dia perfecte: sol, boira, petits núvols, castells, llacs gelats, muntanyes, neu ... tots els elements per fer una bona sessió de fotos.

L’objectiu principal era anar al castell de Kinchurn. Els que em coneixeu ja sabeu que a mi m’encanten els castells i aquest gaudeix d’un emplaçament privilegiat: al costat d’un llac (com no...) i rodejat de muntanyes que a l’hivern es cobreixen de neu. Pels que tingueu l’última Lonely Planet, és el de la portada. Després d’alguna parada per fer 4 fotos a llacs glaçats i a muntanyes enfarinades, vam arribar al Loch Awe però no veiem el castell per enlloc ja que hi havia una espessa boira que no deixava veure ni a 100m...noooooooo!!! Però com us he dit, aquí el temps canvia ràpidament i una mica més de calor i una lleugera brisa van apartar la boira i...taxaaaan! va aparèixer el castell! En fi, mireu les fotos però va ser l’escenari ideal.

Després del castell poca cosa, tornada per la vall de Glencoe, aquest cop nevada ,i cap a Edinburgh a veure el Barça acabar la primera ronda sense perdre cap partit. Impressionant.

Trobareu totes les fotos aquí --> Fotos Argyll

Fins a la pròxima!!!