dimarts, 29 de setembre del 2009

Ei!!! Que ja estic al nou pis!!!


Hola de nou. Després d’uns quants dies dedicats a la busca i captura d’un pis a Edinburgh, finalment, el passat 25 de setembre em vaig mudar a la que serà la meva nova casa durant els propers mesos.

No va ser fàcil trobar un pis que m’agradés. Els pisos d’una habitació aquí al centre d’Edinburgh són cars i la gent els agafa de seguida. Heu de tenir en compte que aquí hi ha moltíssim estudiants. Edinburgh no arriba al mig milió d’habitants i té 4 universitats importants, entre elles la d’Edinburgh, una de les millors del Regne Unit. Això provoca que durant el mes de Setembre una allau d’estudiants d’arreu del món aterrin aquí i busquin pisos petits on estar-se. Resultat? Una competència ferotge que fa que estiguis veient un pis i al mateix moment hi hagi algú a la oficina agafant-lo.

Bé, com us deia, després de dos temptatives fallides en que el pis que volia va volar davant els meus nassos un divendres a la tarda vaig veure que havien posat l’anunci d’aquest pis a la web. Ràpidament vaig trucar però l’agència ja estava tancada. Tot i així hi vaig anar-hi personalment per veure si tenia sort i encara hi havia algú. Res. Tancada. Vaig deixar un missatge al contestador i a esperar dilluns. L’oficina obria a les 9 i a menys 10 jo ja estava allà. Aquest no se’m escapava. Dit i fet. Just obrir els hi vaig dir que volia anar-lo a veure i només entrar ja vaig decidir que me’l quedava. N’he vist algun una mica més barats, més grans, però aquest em va agradar des del principi. Té vàries coses positives. La primera que no té moqueta, ueee!!! La segona que té una cuina gran separada de la sala d’estar. A la cuina hi ha una taula per a sis persones, suficient per sopar-hi còmodament amb amicsi convidats. Les altres habitacions són més petites, però per una persona sola és més que suficient.

Ahh! Aviso a navegantes, el sofà de la sala és sofà-llit, així que els que vulgueu venir-me a veure podeu dormir còmodament, res d’esterilles i sac de dormir ;).

Bé, continuem. Després d’un trasllat express abans d’anar a la universitat vaig aprofitar la tarda del divendres per anar a comprar 4 coses per fer-me el pis “més meu”. Tot i que ja estava moblat, li faltava la roba de llit, coixins, coses de la cuina, etc...A part m’havia de comprar tovalloles, sabatilles i altres coses d’ús diari. Així que d’excursió, primer a IKEA i després a ASDA. A part de les coses essencials vaig comprar-ne altres de decoració. Bàsicament 3 plantes, marcs de fotos, espelmes i parides així.

Ara ja gairebé està tot, només queda seleccionar les fotos que vull, imprimir-les i penjar-les per la casa i ja tindré el meu pis llest ;).

A part del pis poca cosa he fet. Seguir les classes del màster i veure el Barça a un pub que està ple d’estudiants internacionals. Per cert, allà em vaig trobar amb un noi que vaig conèixer fent l’examen de l’IELTS a Barcelona i vaig acabar sortint porai amb ell i uns estudiants del meu màster i és que Edinburgh és petit i t’acabes trobant a tothom.

Aquests dies també he aprofitat per donar-me d’alta a Internet (fibra òptica amb Virgin, ueee! Volaré!). El pack inclou TV, telèfon i Internet a 10MB per menys del que costa una merda d’ADSL de Timofonica, en fi.... Quan rebi el primer sou també em compraré una TV plana i el mòbil. Per cert, parlant de mòbils, aquí al Regne Unit 02 (Timofonica) ja ha perdut l’exclusiva del iPhone i sembla que per allà passarà el mateix. Orange també el comercialitzarà. Només per si li interessa a algú, a mi poc m’importa per que em compraré un terminal amb Android ;).
Apa, res més. Si clickeu al link veureu les fotos del piset. Salut!

Fotos Pis --> Pis Edinburgh

dimecres, 23 de setembre del 2009

Avui fa un any...

Hola a tots i a totes. Nova etapa, nou bloc. La veritat és que ja fa uns quants dies que estic “instal•lat” a Edinburgh i ho poso entre cometes per que encara no estic al pis definitiu (m’hi trasllado el proper divendres) però fins avui no he decidit publicar la primera entrada del bloc. I us preguntareu per què? Doncs per que avui fa justament un any vaig publicar l’entrada del meu primer bloc: Diari des de les antípodes (http://francescestanyol.blogspot.com). M’ha semblat curiós que justament ara fa un any també estava fora i començant una nova etapa de la meva vida. En aquella ocasió, el canvi va ser menor, només 4 mesos fora, això si, plens d’experiències, aventures i coneixences recorrent tres meravellosos països: Austràlia, Nova Zelanda i Tailàndia i finalitzant a una nevada i freda Vienna.

Va ser una etapa molt important a la meva vida que em van fer canviar. Allà vaig créixer com a persona i vaig aprendre a entendre les coses des de diferents punts de vista. El viatge també em va permetre banyar-me en un mar ple de corall, fer submarinisme rodejat de taurons, veure cangurs, koales, balenes, pinguïns...passar d’una platja tropical a un desert en poques hores, veure km i km de desert sense res més que una carretera interminable, ser una de les primeres persones del planeta a veure la sortida del sol o celebrar el nou any unes quantes hores abans que la gent de casa.

Aquest bloc però serà diferent. D’entrada no estic a un país tant càlid. Aquí no hi trobareu gaires fotos de platges de sorra fina (o si?), surf (o si?), boscos tropicals, cangurs o koales però pels que us interessi saber de les meves aventures i com m’ho munto en un país on els homes van en faldilles, aquest és el vostre lloc.

Com us dic, aquesta nova etapa és molt diferent. Sóc aquí per treballar i realitzar el projecte EcoBusiness, una Marie Curie IAPP on tant MicroArt com la Universitat d’Edinburgh hi estan involucrades. Seran 18 mesos de recerca, els 12 primers bàsicament dedicats a estudiar el MSc in Management i els 6 posteriors a acabar el desenvolupament del MADBE (Multi-Agent Digital Business Ecosystem), un software que, si tot va bé, ajudarà a les petites i mitjanes empreses a col•laborar, compartir i millorar els seus recursos i així poder fer front a les grans multinacionals (toma ya!!!).

Com a primera entrada del bloc i com ja porto uns quants dies per aquí us faré un petit resum del que he estat fent fins ara. D’entrada el viatge se’m va fer molt menys pesat del que pensava. Carregats fins al tope del león vam recorre els més de 2000km que separen Barcelona d’Edinburgh. Dos dies i mig fins arribar a la capital escocesa. Pel camí vam passar per dues obres d’enginyeria extraordinàries: el pont de Millau (el més alt del món) i l’Eurotunnel o el que és el mateix, el túnel que uneix Gran Bretanya amb França.

El pont té una alçada semblant a la Torre Eiffel mentre que pujar al tren que creua el túnel va ser tota una experiència. Com veureu a les fotos, es tracta d’un tren on s’entra amb el cotxe. Tot el procés és molt automàtic. Arribes i on sembla un gran peatge has d’introduir el codi de la reserva. Posteriorment s’imprimeix un tiquet amb tota la informació i que s’ha de posar al cotxe. Un cop passada la barrera es troba un gran centre comercial amb tota mena de serveis. Sembla un aeroport: bars, restaurants, botigues, supermercats,....Allà passes l’estona fins que et toca agafar el tren i llestos. El trajecte no dura més de 30 minuts i un cop a Anglaterra, directes a conduir per l’esquerra. Es surt directament a una autopista, cosa que fa que el xoc sigui menor. La veritat és que conduir per l’esquerra amb el volant a l’esquerra no és tant difícil com pot semblar. Per autopista no té cap complicació i per carretera només s’ha de vigilar una mica més quan es fan els avançaments, però res de l’altre món.
Com he dit el viatge va durar 2 dies i mig. Vam parar a Paris, a casa la cunyada del Miguel, al Lake distric (nord-oest d’Anglaterra) i com no, a Edinburgh.

Els dies a Edinburgh han estat bàsicament per a buscar pis (quan em mudi penjo algunes fotos) i per fer tots els tràmits amb la Universitat. Fa dos dies que ja he començat el màster i de moment m’agrada bastant i puc seguir les classes força bé. Creuem els dits.

Res més, que ja he fotut una bona parrafada. Ens veiem!