Treballs, illa d'Arran, treballs....

23 dies des de l’última entrada...massa,no? Ja no sé ni què explicar per que han passat massa dies però avui, després de varis dies liat tinc una estona per escriure quatre línies. I és que les últimes setmanes estan sent un stress continuo... tinc molts treballs (aquí en diuen assignments) per fer però ara n’acabo d’acabar un i em feia mandra posar-me a fer el següent i he pensat: què coi! escric quatre línies fins que comenci el Barça-Inter.

Com us dic vaig bastant liat. Molts d’aquests treballs són en grup i la veritat és que en la majoria he hagut de prendre el lideratge per que els resultats fossin algo decents. En un grup sóc l’únic no asiàtic, curiós,eh? I la veritat és que la diferència cultural es nota alhora de treballar. És una de les coses però que m’agrada de fer aquest màster i és que estic coneixent a gent de mil i un països diferents i cada ú té una manera diferent de veure les coses i/o treballar. En això, els que estan a anys llum nostres són els xinesos...passen hores i hores currant i escrivint pàgines i pàgines d’informació però després són incapaços de sintetitzar, resumir, extreure conclusions, etc...En fi, entre això i que molts no tenen cap experiència professional doncs clar, em veig com el germà gran ;).

Però bé, deixem de parlar de feina. Durant aquestes gairebé 4 setmanes el més destacat que he fet en quan a activitats lúdiques ha estat començar a anar regularment amb els del grup de mountain bike i fer el viatge a l’illa d’Arran quan la meva mare i la Mercè van venir a visitar-me ara fa un parell de setmanes.

Els del club de BTT surten cada dimecres a les 2 i cada dissabte a les 10 del matí. Jo ja hi he anat alguns dissabtes però el primer vaig pagar la novetada i les ganes de fer-me el gallito... Vaig arribar allà, tot equipat, amb la meva vella i estimada Zeus i només veure la gent i les seves bicis ja vaig veure que allò anava de debò. A part d’una noia amb una bici mixta la resta portava unes bones màquines. Bé, la bici sola no fa res vaig pensar, ja veurem com va això. He de dir que el Miguel ja m’havia advertit que li fotien canya però vaig pensar que no seria per tant, al cap i a la fi, és un grup amateur sense ànims competitius....

Total, vam començar a pedalar i els primers kms molt bé. Els primers anaven esperant als que es quedaven enrere i el ritme era bastant suau. Durant la primera part de la sortida jo sempre vaig estar amb els de davant, còmode i gaudint de les magnífiques vistes que es tenen des dels Petlands. Quan ja portàvem un parell d’hores vam parar i els organitzadors van decidir dividir el grup en 2. Van preguntar qui volia fer una ruta més llarga i dura i qui volia escurçar-la i tornar aviat a casa. Jo, com em trobava bé i feia mesos que no agafava la bici vaig decidir fer la llarga i deixar-me de sortides de domingueros però poc vaig tardar en descobrir que potser havia subestimat els altres.

Del grup d’11 que érem vam quedar 4 per fer la ruta llarga. Vam començar baixant i de seguida vaig veure que allò no seria fàcil: fang, gespa, humitat, aigua...es necessita força tècnica per baixar per aquests terrenys i clar, jo no hi estic massa acostumat. Tot això, jo sempre m’he defensat bé baixant i no em van deixar enrere. Ara, quan va venir la pujada ja va ser una altra història....els 3 paios pujaven com si el terreny fos pla...de seguida vaig posar el meu ritme i vaig anar fent xino xano. Ells em van haver d’esperar en més d’una ocasió però és que el ritme que tenien era infernal. Després vaig estar parlant amb ells i tot va quedar clar: que si duatlons, que si competicions de llarga distància en BTT, equips oficials,...Tot i això, i pel temps que feia que no agafava la bici va estar bé.

La segona sortida ja li vaig fotre més i si continuo anant amb aquesta gent regularment tornaré fet una màquina ;).

ILLA D’ARRAN

La primera visita familiar es mereix un capítol a part. Després d’un parell de mesos la meva mare, acompanyada de la Mercè, va venir a visitar-me. La veritat és que no vaig poder estar amb elles el que hauria volgut per que, com no, estava liat entre la uni i el projecte però elles ja es van apanyar per anar visitant tots els racons de la ciutat.
De cara al cap de setmana vam decidir anar a veure l’Illa d’Arran. Descrita com una Escòcia en miniatura per la Lonely Planet, té una mica de tot el que un pot esperar d’aquest país: costa, valls, poblets petits, pubs, una destil•laria de Wisky, el típic castell, etc.

Plovent a bots vam posar ruta cap a Arran. Hora? Les 7 del matí. Uix!!! I és que per anar a la illa teníem reservat un ferry a les 9 del matí. S’havia d’aprofitar el dia a tope que aquí ja es comença a fer fosc aviat. Després d’un parell d’hores en cotxe i 50 minuts en ferry ens vam plantar a l’illa.

Arran és una illa on les principals atraccions són les muntanyes, les platges i la destil•laria de wisky. Com la resta d’Escòcia, és un lloc per gaudir de la naturalesa i la sol•licitud del paisatge. Així que vam començar a fer kms recorrent la carretera que voreja tota la costa. Pel camí vam veure alguna foca, cignes i castells just abans de parar per fer una visita a la destil•laria de wisky d’Arran, una de les més petites d’Escòcia i on elaboren un dels millors wiskies del país, amb partides especials pels prínceps d’Anglaterra o l’Ewan McGregor entre d’altres.

Després de descobrir els secrets del wisky vam continuar la ruta fent una breu parada per dinar. Per la tarda més del mateix: km rodejant l’illa i un petit passeig per un bosc amb menhirs amb més de 4000 anys d’història.

I res més per ara, que ja és una entrada prou llarga. Només afegir que ja tinc impreses, emmarcades i penjades la majoria de les fotos. Ara només me’n queden dues i ja tindré el pis 100% decorat. En quan ho tingui pujo unes fotos de com ha quedat. De moment però, us deixo amb les fotos de l’illa d’Arran. Apa, salut i visca el Barça!! Avui toca guanyar si o si!

Fotos illa d’Arran --> illa d'Arran