Excursió per la província d’Argyll

I dos mesos més tard...una nova entrada al bloc...pobret, que abandonat que el tinc...però és que des de l’última entrada no he parat: exàmens del màster, vol cap a Barcelona, nadals, un curs accelerat de com decorar uns pis en una setmana, tornada aquí, classes de nou, meetings d’EcoBusiness, papers....Però la veritat és que tot va força bé i de moment he aprofitat els 2 caps de setmana aquí: el primer per a fer snow i el segon per fer una sortida turística - fotogràfica.

Com heu llegit, la setmana passada vaig anar a fer snow! Escòcia no és famosa per l’esquí o l’snow però la veritat és que va estar força bé, bastant millor del que esperava per ser sincer. Aquí a la universitat hi ha un grup bastant potent de seguidors dels esports d’hivern i el diumenge passat van muntar una sortida amb autocar a Glenshee: l’estació d’esquí més gran d’Escòcia. Aquí, tot i que a molts us costi de creure, normalment no neva molt i portaven 2 anys sense poder obrir per falta de neu, però un cop més, la meva floreta m’ha acompanyat i aquest any han pogut tornar a obrir amb unes condicions de neu impressionants, xulo, no? El problema és que els escocesos portaven esperant tot aquest temps per anar-hi i si a sobre fa un dia de sol espectacular i temperatures moderades, doncs et queda una estació a petar d’esquiadors. Aquesta va ser l’única pega del dia, massa cues esperant per agafar uns remuntadors que en prou feines et pugen 300m de desnivell...Però com us dic, va estar molt bé i no serà l’última sortida a la neu que faig per aquí, això si, la pròxima entre setmana i sense cues ;). Vaig conèixer gent del club aquest i ja hem quedat d’anar-hi un altre cop aviat abans que s’acabi la neu. L’estació està relativament a prop, a uns 130km d’Edinburgh i té més de 40km esquiables, això si, com us dic, aquí no es poden esperar grans desnivells. Per trobar-los un ha d’anar a fer esquí de muntanya a les muntanyes més altes de les Highlands, on es poden fer descensos d’uns 700-800m.

Entre setmana poqueta cosa. Aquest trimestre tinc menys classes, que no feina, per que he de dedicar moltes hores a casa per llegir articles, llibres, etc... i fer feina d’EcoBusiness. Amb el Miguel hem presentat un paper a la conferència més important sobre “Digital Business Ecosystems” i a l’Abril marxem cap a Dubai! A veure si ens l’accepten, i sinó, doncs a aprendre dels experts i a veure l’edifici més alt del món ;). La veritat és que Dubai no és un lloc on aniria jo, és justament l’antítesi del que a mi m’agrada: desert, un model insostenible, especulació, riquesa, .... però la conferència és allà i tampoc ens queixarem,oi? Ja en trobarem d’altres a llocs més xulos: Hawai, Japó, Indonèsia,....jeje.

Però de moment estem aquí i hem d’aprofitar per anar descobrint els racons d’aquest país, així que el dissabte vaig pillar el cotxe per fer una ruta per la zona d’Argyll. En total van ser gairebé 400km passant pel parc natural de Loch Lomond & The Trossachs, el Kinchurn Kastle i la vall de Glencoe. De tornada vaig passar per Stirling però ja fosc i sense temps per a visitar-la, feia tard per veure el Barça-Valladolid ;).

A la ruta em va acompanyar una companya del màster, la Tian Tian, que juntament amb el Jacky és una de les persones amb qui he fet més amistat aquí. El dia va començar plujós, feia una mica de mandra anar a passar el dia a fer fotos però una cosa que vaig aprendre quan vaig venir a Edinburgh fa cosa de 3 anys és que aquí a Escòcia no has de canviar els teus plans pel temps ja que aquest canvia molt ràpidament i així va ser, després de mitja en cotxe ja feia un dia espectacular. Un altre cop vaig tenir sort i vaig poder gaudir d’un dia perfecte: sol, boira, petits núvols, castells, llacs gelats, muntanyes, neu ... tots els elements per fer una bona sessió de fotos.

L’objectiu principal era anar al castell de Kinchurn. Els que em coneixeu ja sabeu que a mi m’encanten els castells i aquest gaudeix d’un emplaçament privilegiat: al costat d’un llac (com no...) i rodejat de muntanyes que a l’hivern es cobreixen de neu. Pels que tingueu l’última Lonely Planet, és el de la portada. Després d’alguna parada per fer 4 fotos a llacs glaçats i a muntanyes enfarinades, vam arribar al Loch Awe però no veiem el castell per enlloc ja que hi havia una espessa boira que no deixava veure ni a 100m...noooooooo!!! Però com us he dit, aquí el temps canvia ràpidament i una mica més de calor i una lleugera brisa van apartar la boira i...taxaaaan! va aparèixer el castell! En fi, mireu les fotos però va ser l’escenari ideal.

Després del castell poca cosa, tornada per la vall de Glencoe, aquest cop nevada ,i cap a Edinburgh a veure el Barça acabar la primera ronda sense perdre cap partit. Impressionant.

Trobareu totes les fotos aquí --> Fotos Argyll

Fins a la pròxima!!!